dilluns, 22 d’octubre del 2012

Sobre la biodansa.

- Que es la biodansa?

La biodansa (neologisme provinent del grec bio (vida) i el català dansa, literalment, la dansa de la vida) és un sistema d'auto-desenvolupament, creat per Rolando Toro Araneda, que utilitza els sentiments provocats per la música i el moviment per aprofundir en la consciència d'un mateix. El seu objectiu és promoure la integració d'un mateix amb les seves emocions i expressar-les. La biodansa també reclama permetre establir i aprofundir llaços afectius amb la natura i entre les persones, i poder expressar sentiments acollidors.


- Fonaments de la biodansa

Es defineix com un "sistema d'integració humana de renovació orgànica, reeducació afectiva, i de reaprenentatge de les funcions originals de la vida". La seva aplicació consisteix principalment en vivències provocades a través de la música, el cant, els moviments i situacions de grup de trobada. És un mètode que té com a objectiu el desenvolupament de capacitats humanes, sentiment de felicitat, habilitats de comunicació i millora de les relacions humanes.

Els efectes beneficiosos terapèutics i rehabilitadors sobre l'organisme es basen en els següents mecanismes, que en conjunt constitueixen l'èxit del sistema pedagògic:
  • poder musical
  • poder de la dansa integradora
  • poder de la metodologia vivencial
  • poder de la carícia
  • poder del tràngol
  • poder de l'expansió de consciència
  • poder del grup

La Biodansa ens permet desenvolupar-nos com a éssers humans complerts a través de la integració dels potencials genètics, de fer conscient l'inconscient, de la trobada amb un mateix i amb els altres mitjançant la música, el cant, el moviment, el grup i consignes precises adaptades al nivell i tipologia de cada grup.

La seva metodologia consisteix en induir vivències integradores de cada grup desenvolupant les sis grans Línies de VIVÈNCIA:

  • Vitalitat
  • Creativitat
  • Afectivitat
  • Sexualitat
  • Transcendència
  • Consciència

- Què aconseguim amb la Biodansa?

Rehabilita l'existència omplint-la de sentit. Autoregula i renova l'organisme, fa conscient lo inconscient per a sanar al nen interior.

Permet que les persones millorin la seva qualitat de vida, tornant-se més vitals, afectives, creatives, plenes i connectades amb la seva essència; per a viure en pau, harmonia, respecte i llibertat amb tots els sers humans i la naturalesa.

Promou la confiança, la seguretat, l’autoestima, la comunicació i millora les relacions interpersonals.

Preveu malalties psicosomàtiques i calma les ja existents.

Protegeix la salut física, emocional i mental. La seva pràctica continuada afavoreix el bon humor i reforça els sistema immunològic.

Reeduca els instints, l’afectivitat i el desig.

Facilita la integració entre el pensar, sentir, fer amb harmonia amb el mon i amb les demés persones.


- Cóm és una classe de Biodansa?

Una sessió de Biodansa te aproximadament una durada de hora i mitja a dues hores (13-16 exercicis) i es fa una vegada a la setmana. Els grups solen ser de 10 a 20 persones. El curs comença al mes d’Octubre i acaba al mes de maig o juny, com un curs escolar.

També es poden fer tallers, monogràfics, caps de setmana, etc.


- Què portar?

Roba còmoda i moltes ganes de gaudir i compartir.


- A qui van dirigides les classes?

A persones interessades en el seu propi creixement personal, en millorar el seu nivell de salut general en tots els àmbits (físic, mental, emocional), en descobrir i desenvolupar els seus potencials a partir del cos, del moviment, la música, la emoció i el contacte amb el grup, així d’aquesta manera es pot integrar cos, ment, emoció, és a dir, el que pensem, el que sentim i el que fem aconseguint poder viure una vida més autèntica i més plena de sentit.

No és necessari saber ballar ni tenir cap destresa motriu especial, donat que en la Biodansa es treballa des de l’organitzat, la progresivitat, l’autoregulació, el feed-back i especialment, el respecte al ritme de desenvolupament individual i capacitats de cada persona.

Les flors de Bach


- Flors de Bach. Definició i historia.

La teràpia de les flors de Bach desenvolupada fa més de cinquanta anys pel metge i investigador anglès Edward Bach, és un dels fenòmens més interessants de la medicina alternativa contemporània. Està basat en un concepte absent en la medicina clàssica: la relació entre l'ànima humana i la manifestació de la malaltia, que té en compte l'element psíquic d'aquesta. La medicina dominada per la química i la tecnologia pot ser capaç d'eliminar els símptomes de la malaltia, però no les seves causes: augmenta el conflicte entre l'ànima i el cos i la curació es fa impossible.

El mètode curatiu del Dr Bach es basa en el fet que la malaltia no només és el resultat de trastorns corporals sinó que té l'origen en sentiments i actituds negatives que bloquegen la nostra energia vital.

El punt fort de la teràpia de les flors rau en la normalització dels trastorns psíquics i en la resolució dels conflictes interns, així com en la millora del dolor físic amb causes psíquiques reconciliables o símptomes concomitants.

Les flors de Bach no només són adequades per al tractament harmonitzador psicofísic en malalties de tot tipus (de vegades de manera addicional al tractament mèdic), sinó també per cuidar la salut i portar una vida sana, ja que estabilitzen i eliminen el punts fluixos de tipus psíquic.

- Com es prenen.

La dosi a prendre és de 4 gotes del flascó, 4 vegades al dia. En el cas de bebès se li poden aplicar les gotes sobre les nines o tirar en la seva aigua de bany. Si els nens són petits se'ls poden fer les gotes en la seva beguda.

És recomanable prendre les flors de Bach fora dels àpats, entre 20 i 30 minuts abans o després de menjar, beure, fumar o rentar-se les dents, ja que si no es poden anul · lar els efectes del preparat.

Sempre es prendran les gotes sota la llengua, per la seva millor absorció. Cal anar amb compte de no tocar el goter amb la llengua.

L'efectivitat dels tractaments amb les flors de Bach no s'incrementa prenent més gotes del preparat al mateix temps, si no prenent sovint i constància.